LA CONTAMINACIÓ VEHICULAR

Una de les principals causes de la contaminació atmosfèrica és la causada pels vehicles i l'emissió de gasos nocius a la capa d'ozó a partir d'aquests. Altra de les causes que va annexada és la contaminació produïda durant el procés de confecció dels diferents vehicles com: automòbils, camions o autobusos.

L'índex de contaminació és més elevat en ciutats desenvolupades com: Tokio, Shanghai, Nova Delhi o la Ciutat de Mèxic. En aquestes àrees metropolitanes és més comuna la contaminació a causa de la necessitat cada vegada més accentuada de desplaçar-se per la ciutat. A la vegada, la causa d'aquesta necessitat és el treball, els estudis, l'oci, el transport de matèries primeres o materials de construcció.

Tant quan ens referim a la contaminació produïda pels gasos com quan parlem de les fases de construcció d'un automòbil, el nivell de degradació del medi ambient a partir d'això és alt. És a dir, que no només contaminem a partir de la conducció d'un cotxe si no que ja s'ha contaminat anteriorment degut a diversos elements i materials utilitzats en la seva construcció. En primer lloc, lapintura utilitzada per als cotxes porta dissolvents tòxics contaminants molt nocius i difícils de degradar-se. Per altra banda els cotxes contenen plàstics dins i aquests són d'un sol ús. Pel que fa a la reutilització, aquests materials no són reutilitzables i també presenten una alta dificultat a l'hora de degradar-se.

El lubricant que s'utilitza pels motors dels cotxes i per a la maquinària industrial també és un element bastant contaminant pel seu alt contingut en metalls i el fet que no és biodegradable.

Els gasos més contaminants són el diòxid de Carboni (CO 2 ), monòxid de carboni (CO), Òxids de nitrogen (NOx) i compostos de plom.

A causa d'un alt grau d'industrialització i creixement econòmic, els transports que cada vegada es fabriquen en més quantitat, són causants del 70% de la contaminació porduïda pel tràfic del món.

Tipus de contaminació que generen:

Els automòbils són la font de contaminació atmosfèrica més representativa que hi ha, ja sigui pels gasos que emanen tant com per el procés que passa un cotxe abans de l'arribada al mercat. Els gasos, és a dir, les emissions dels vehicles contenen una sèrie de gasos molt nocius per a la capa d'ozó, gasos que ja han sigut anomenats anteriorment. A part de la quantitat de gasos que s'expulsen també és important la quantitat en la que s'expandeixen. Cal remarcar que les zones urbanes són les que més pateixen de contaminació per part dels gasos produïts pels motors dels vehicles.

Aquest tipus de contaminació, la vehicular, mostra que en zones més poblades i urbanes, l'índex de víctimes de malalties respiratòries és més elevats que pel contrari, a les zones rurals i menys poblades.

* Què és el smog fotoquímic i quins tipus hi ha?

És un tipus de contaminació de l'aire que consta de dos tipus:

• Smog gris o pluja àcida: En el passat i inclús en la actualitat, sorgeix en zones industrialitzades degut a la contaminació per àcids de sobre que provenen de la combustió del carbó, i a la vegada aquest reacciona amb el vapor d'aigua de l'atmosfera. Això provoca una boira amb components contaminants i perillosos per a la salut de les persones, la conservació de plantes i animals i inclús per a les infraestructures.

Imatge il·lustrativa del procés de formació de la pluja àcida:

• Smog sulfurós o humit: Originat per la concentració de SO2 en els indrets industrialitzats i també origina boira que produeix problemes respiratoris.

Imatge de Smog humit:

L'origen d'aquest gas tan perillós es remunta a l'any 1943 a Amèrica del nord, on la combinació de òxids de nitrogen i compostos químics que s'escapaven dels cotxes tenien una reacció juntament amb els rajos solars i formaven ozó i nitrat de peroxiàcid (PAN). El Smog fotoquímic té un alt grau de perillositat i redueix la visibilitat, provoca irritacions als ulls i un dany sever a l'aparell respiratori.

* Quines molèsties genera la contaminació vehicular als ciutadans?

Com hem dit abans, la contaminació deriva en malalties respiratòries i oculars. Però no es això l'únic problema, si no que trobem també el factor de la contaminació acústica també produïda pels vehicles. Ja sigui pels motors, pel fum quan passem per un lloc proper del tub de escapament d'un cotxe com per la botzina d'aquest. Es diu que el 80% de les molèsties sonores produïdes a les grans ciutats provenen dels automòbils, és per això que la insistència d'afegir més transport públic, és constant. Per altra banda també es generen molèsties pels cotxes mal aparcats i les faltes de tràfic constants que es donen per falta de responsabilitat i poca imposició de normes de tràfic.

* Com ordenaríeu el transport públic de Vilafranca perquè fos més utilitzat? Trobeu altres alternatives de mobilitat per als Vilafranquins.

Per tal de fer un ús més sostenible del transport s'hauria d'augmentar l'ús del transport públic. En el cas de Vilafranca, un poble que està creixent ràpidament i es troba en un estat considerable d'expansió, l'arribada de la implantació de transport privat com a principal medi de mobilitat es torna més probable. És per això que en el següent apartat proposem alternatives per tal de donar una imatge més sostenible i favorable al transport públic per tal d'abolir l'amenaça d'un poble ple de vehicles contaminants cada vegada més notable.

• Conscienciar els ciutadans que el transport públic és una bona alternativa pel fet que no només suposa un estalvi econòmic si no que és solidari i ajuda el medi ambient, el que cada presenta més riscos i suposa una problemàtica cada vegada més present dins la societat.

• Donar servei d'autobús gratis de prova durant un dia o dos i donar breus conferències sobre el transport públic i els seus avantatges.

• Col·locar cartells o espais verds en els que es parli sobre els pros i els contres tant del transport públic com el privat, ja que el transport públic també consta d'una sèrie d'inconvenients. No obstant, a partir d'aquí, donar al ciutadà les pautes necessàries per prendre la decisió de utilitzar el cotxe o estalviar i contribuir en la millora del medi ambient agafant l'autobús.

• Al igual que a la ciutat de Barcelona, seria ideal l'establiment d'un servei de bicicletes ja sigui pagant cada dia o amb una tarifa.

I per últim, cal dir que està molt present el tema de la ètica dels ciutadans i la consciència col·lectiva. No ens hem de basar en les estadístiques i treure conclusions precipitades sobre el fi del planeta. Viure en un món menys contaminat, sostenible, que alterna el progrés amb la naturalesa, és a les nostres mans.

Activitat 1

• Busqueu quines despeses d'energia electrica té una ciutat com Barcelona o qualsevol altre que trobeu informació. 

En aquesta taula veiem l'evolució del consum d'electricitat de Barcelona desde 1995 fins 2015:

Com podem observar, hi ha un descens del consum fins aquest mes d'aquest any.

• Suposant que Vilafranca tingui una despesa proporcional d'energia elèctrica. Quines mesures faríeu a Vilafranca per reduir aquesta despesa? 

Doncs nosaltres fariem que tots a casa facin cas d'aquests consell per reudïr el consum elèctric:

• Reduir l'ús de calefacció i dutxes. 

• Aprofitar la llum natural.

• Desendollar els carregadors i electrodomèstics del corrent elèctric. 

• Reemplaçar les bombetes normals per les de baix consum (LED). 

• Utilitzar piles reutilitzables en comptes de les d'un sol ús. 

• Fer un ús més accentuat del transport públic en comptes del transport particular. 

• Utilitzar programes de la rentadora que gasten menys, i si és possible, posar-la a la nit. 

• Apagar el router per la nit. 

• Substituir les estufes elèctriques per les de gas. 

• En la cuina, pensar en plaques d'inducció, poden resultar més cares però més econòmiques a la vegada, ja que consumeixen menys i aprofiten al màxim la calor.

1- Expliqueu a què ens referim quan diem que l'aigua està contaminada.

L'aigua es considera com a contaminada quan no compleix els requisits necessaris per a ser utilitzada, ja sigui per a ús quotidià o per beure.

2- Enumereu les causes de contaminació de les aigües i del llistat enumerat expliqueu un d'ells , citeu tot allò que fa que aquesta causa triada pugui contaminar les aigües.

• Substàncies químiques inorgàniques: àcids, sals i metalls que poden perjudicar els éssers vius que habiten a les aigües.
• Composts orgànics: Petroli, plàstics, dissolvents i detergents que romanen a l'aigua i son difícils de desintegrar-se degut a la seva estructura molecular.
• Sediments, partícules del terra que arriben a les aigües. Aquests sediments obstrueixen el pas a canals i dificulta la vida de diferents organismes que hi habiten.
• Desfets orgànics: Aquests són produïts pels éssers humans. Degut a l'acumulació de bactèries, s'esgota l'oxigen, cosa que perjudica molts peixos i éssers vius.
• Microorganismes patògens: Virus, protozous i bacteris que transmeten malalties com el tifus o la gastroenteritis.
• Contaminació tèrmica: D'algunes centrals s'expulsa aigua calenta que altera la temperatura de rius fent descendir els nivells d'oxigen per a la vida d'organismes i peixos.

TREBALL SOBRE LA RIERA DE PONTONS

Estudiem l'entorn del riu per saber quina qualitat ecològica té el riu. Contesta a les preguntes següents per poder analitzar la influència del bosc de ribera sobre el bon estat del riu.

Coordenades GPS: 41.39406º E 1.55795

1. Quina és la vora dreta del riu?

La vora dreta és la part ons en vam situar per fer el treball, la deducció és fa a partir de la corrent del riu, és a dir, cap a on es dirigeix l'aigua, així podem saber si ens trobem en la part dreta o l'esquerra.

2. El fet de tenir un bosc de ribera o no tenir-lo. Com influeix en la temperatura de l'aigua del riu? 

Tenir un bosc de ribera és molt beneficiós pels rius ja que els arbres, portadors d'oxigen, són els que proporcionen oxigen a l'aigua i permeten la vida de diferents organismes. També afavoreix el fet de tenir arbres amb molta fullaraca, ja que donen ombra, així com tenir la forma d'una vall, evitant així inundacions.

3. El bosc de ribera és diferent del bosc típic de la zona que és l'alzinar o una pineda. Quines característiques té el bosc de ribera? Expliqueu 5 característiques.

• El bosc de ribera té arbres de fulla perenne i abundant, proporcionant així ombra en tot el recinte del riu.
• El seu format de vall evita inundacions si hi ha una pujada de nivell de l'aigua.
• Degut a l'explotació de boscos practicada per l'home es difícil trobar trossos de bosc amb vegetació potencial, és per això molt freqüent la troballa d'arbres plantats per homes.
• Les necessitats d'aigua al bosc de ribera no es cobreixen per la pluja, si no que se sosté amb d'humitat del terra.
• La velocitat de recuperació després d'un incendi forestal es major comparada amb altres tipus de bosc.

4. Feu una gràfica on es vegi el canvi de cabal del riu en les 3 estacions que hem pres mesures.

5. Raona les causes del canvi de cabal fent referències al clima mediterrani.

Una de les causes del canvi en el cabal d'un riu és la pluviositat, fenomen amb el qual el riu manifesta una elevació en el nivell de l'aigua, també s'anomena crescuda.

ESTUDI FISICO-QUÍMIC DE L’AIGUA

1. Expliqueu una causa perquè els nitrats siguin alts en l'aigua del riu.

Els nitrats són alts ja que rocedeixen de la dissolució dels terrenys travessats per l'aigua, és a dir, contaminants a causa d'activitats humanes provenen de contaminació orgànica o de la contaminació per adobs químics.

2. Feu una gràfica de les 3 mesures de la temperatura de l'aigua.

3.Quines poden ser les causes del canvi de temperatura de l'aigua? Raona les respostes

• Els canvis en l'efecte hivernacle ja que afecten la quantitat de calor retinguda per l'atmosfera terrestre.
• Les variacions en l'energia del sol que arriba a la Terra.
• Els canvis en la reflectivitat de l'atmosfera i la superfície terrestre ja que la llum solar que arriba a la Terra es absorbida per l'atmosfera i el sol.

4. Perquè és important que la temperatura de l'aigua sigui fresca?

Perquè la temperatura de l'aigua afecta als seus processos físics i químics per a les espècies que viuen en ell, és a dir, no ha d'estar molt calenta per a que puguin tenir estabilitat de vida.

5. Feu una gràfica de les 3 mesures de la concentració d'oxigen.

ESTUDI DELS MACROINVERTEBRATS DEL RIU

Potser el que dóna més informació de la qualitat ecològica del riu sigui l'estudi dels macroinvetebrats que viuen al riu.

1. Feu una llista amb el dibuix dels macroinvertebrats trobats i explica de que s'alimenten i quin tipus d'animal és (larva, adult ....)

Tupúlids: Són uns animals dípters. La seva alimentació es molt variada, poden ser vegetarians o carnívors.



Tricòpters: són animals que es semblen a les papallones nocturnes. Mengen plantes.



Plecòpters: Les nimfes són animals pocs comuns, es troben a aigües ràpides i fredes. Mengen matèria vegetal fresca, però poden ser carnívores.



Planàries: Són animals que pertanyen a l'espècie filo platelmintos i s'alimenten de crustacis, cucs i insectes. Són carnívores i heteròtrofs- Aquest últim significa que és incapaç confeccionar la seva pròpia matèria orgànica a partir de substàncies inorgàniques, diem així que es nodreix de substàncies que elaboren altres organismes.

Crustacis: Pertanyen als artròpodes que inclouen altre tipus d'animals, consten amb unes 40.000 espècies diferents. S'alimenten de plantes i petits animals i alguns d'ells s'alimenten de fusta i fulls.

Mol·luscs: Són animals invertebrats de les quals es coneixen unes 93.000 espècies aproximadament. Alguns mol·luscs herbívors i d'altres són carnívors perquè s'alimenten de peixos.

Heteròpters: Aquests pertanyen a la classe dels insectes i s'alimenten de plantes.



Sangonera: Pertany a la classe dels anèl·lids i existeixen tres tipus: les sangoneres d'aigua dolça, les terrestres i les marines. S'alimenten a partir de xuclar la sang a petits invertebrats.




Efemeròpters: És del tipus insecte i pertany al regne d'animalia. Són herbívors i s'alimenten d'algues i restes vegetals.



Larva de libèl·lula: Són de la classe hexàpoda i al igual que els efemeròpters, pertanyen al regne d'animalia. S'alimenten de larves i mosquits.



Cuc: Pertany a l'espècie dels anèl·lids i s'alimenta de matèria orgànica.

2. Perquè alguns d'aquests invertebrats són indicadors biològics? Expliqueu-lo

Perquè segons quin tipus de invertebrat visqui al riu, podem saber com de contaminada o no contaminada està l'aigua. També tenim que tenir en compte l'alimentació que tenen, ja que es essencial per la seva supervivència.

3. Quins són els macroinvertebrats indicadors biològics que vau trobar?

Els tricòpters y la nimfa.

4. Quina és la qualitat ecològica del riu segons els macroinvertebrats? Per què?

La qualitat ecològica es bona, però tenim que anar amb molt de cura perquè, avui en dia l'aigua sol estar neta, tot i així no es pot assegurar que continuï sent bona dintre d'uns anys. Es bona perquè els macroinvertebrats que hem esmentat abans ens han mostrat que poden viure sense problemes, això implica que el seu entorn (l'aigua) és adequada.

5. Expliqueu que veu de fer per recollir els macroinvertebrats del riu. 

Les professores ens van fer servir uns estris especials el salabre i el colador per recollir aquest macroinvertebrats, (tot i així, alguns companys ho feien amb la mà) tot el que recollíem el teníem que posar a la safata. Desprès, si volíem agafar pedres per veure si hi havia cap macroinvertebrat amagat, hauríem que tindre molt de cura al tornar-ho al seu lloc.

EL CICLE DE L’AIGUA

El video ens explica els estats en que es pot trobar l’aigua a la terra:

-Líquid (aigua)

-Gasós (vapor d’aigua)

El cicle de l’aigua comença amb l’evaporació de l’aigua des de la superfície de l’oceà. A mesura que va pujant, l’aire humitejat es refreda i el vapor es transforma en aigua: és la condensació. Les gotes s’ajunten i formen un núvol. Després, cauen pel seu propi pes: és la precipitació. Si a l’atmosfera fa molt de fred, l’aigua cau com a neu. Si és càlida, cauran gotes de pluja. Una part de l’aigua que arriba a la terra serà aprofitada pels éssers vius, però una altra es colarà pel terreny fins a arribar a un riu, llac o oceà. A aquest fenomen se’l coneix com a vessament. Una altra part de l’aigua es filtrarà a través del sòl, formant capes d’aigua subterrània. Aquest procés és la percolació. Tota aquesta aigua tornarà una altra vegada a l’atmosfera per l’evaporació

ELS DIFERENTS USOS DE L’AIGUA

L’aigua és un recurs fonamental i necessari per a l’ésser humà, és totalment imprescindible i el recurs més utilitzat. Es diu que utilitzem més aigua de la que es deuria utilitzar i gran part la destinem al sector de l’agricultura. L’ésser humà fa un ús excessiu de l’aigua i es calcula que ja ha gastat més de la meitat de l’aigua dolça que hi ha al planeta (aquella que prové de rius i llacs). Tot i que la major part de l’aigua s’utilitza per al rec en els camps, una gran part també es destina a la industria i la menor part va annexada a l’ús domèstic.

Com podem observar a la imatge següent, el percentatge més gran d’aigua es destina a l’agricultura, mentre que l’ús que es dóna a la industria és més limitat i la quantitat que s’utilitza per a la vida quotidiana és la més baixa.

Gràfic circular de l’ús de l’aigua a Catalunya

L’ús de l’aigua també pot variar depenent de la zona geogràfica en la que ens trobem o el desenvolupament d’un país. Per exemple, si ens trobem en un país molt humit, on la pluja és freqüent i pràcticament no hi escassesa de pluges, el percentatge d’utilització d’aigua en l’agricultura és menor.

Una distribució diferent seria la següent:

A continuació tenim la classificació dels usos de l’aigua en el nostre planeta:

1    ÚS EN EL SECTOR AGRÍCOLA  I DE RAMADERIA:

La major part de l’aigua extreta dels rius i llacs s’utilitza per al rec dels camps i per l’alimentació dels animals en el cas de la ramaderia, així com per la neteja del habitatge animal.

Rec de camps (agricultura)

Alimentació dels animals (ramaderia)

1     ÚS INDUSTRIAL:

La industria sol necessitar una gran quantitat d’aigua ja que hi ha una gran quantitat de productes que necessiten aigua per a la seva fabricació. Moltes indústries també utilitzen l’aigua per produir electricitat, als tallers i a les àrees de la construcció.

L’aigua per a la fabricació de productes:

L’aigua per a la construcció:

1   ÚS DE L’AIGUA COM A FONT D’ENERGIA: L’aigua s’utilitza per a la producció d’energia elèctrica, hi ha llocs en els que s’aprofita la força de les corrents d’aigua de rius per a moure màquines com els molins d’aigua.

L’aigua per a la producció d’electricitat (energia renovable)

1    ÚS PÚBLIC:  Neteja de carrers, fonts i utilització d’aigua per al rec de parcs i jardins.

1  CONSUM DOMÈSTIC: Consum de l’aigua per a la neteja d’aliments, neteja de la casa, higiene personal i el rentat de roba.

Ús per a higiene personal

Ús per a la neteja d’aliments

1      L’ÚS DE L’AIGUA COM A VIA DE COMUNICACIÓ:

Utilitzem l’aigua com a mitjà per el que una embarcació passa per tal de transportar ja sigui persones com mercaderies d’un indret a l’altre.

2. ÚS DE L’AIGUA PER ESPORTS I OCI: Utilitzem l’aigua cada cop que anem a la piscina o admirem una Font, així com per practicar esports com natació, waterpolo o l’esquí.

ACTIVITATS

<< Al món cada vegada hi ha menys aigua>>. Discutiu la validesa d’aquesta afirmació.

L’aigua és element, per així anomenar-la, que ens permet fer moltíssimes coses, entre elles: el mateix fet de tenir vida. Aquesta afirmació cada cop es va tornant més i per tant, cada cop més hi ha més falta d’aigua arreu del món. A més, com ho diu en el text, l’aigua no està ben repartida.

Certa a causa d’escalfaments, contaminacions, etc, aquests fets fa que l’aigua vagi desapareixent.

1. Doneu un parell de raons per les quals l’aigua cada vegada adquireix més rellevància en les societats humanes. 

L’aigua cada vegada és més important per a la nostra societat, pel simple fet de que és imprescindible per a la nostra mateixa existència; i no només per a nosaltres sinó per els essers vius en general.

2. Enumereu les propostes que fa el Banc Mundial i exposeu la vostra opinió.

El Banc Mundial proposa:

• · Una mobilització general
• · L’ajut dels països desenvolupats
• · Una gestió més bona dels recursos

Ens sembla bé aquestes propostes ja que entenem que ajudarà a fer bon ús de l’aigua i així, aprofitar i valorar-la el màxim que pugem, ja que, com hem dit abans, sense aigua no hi hauria vida.

ELS RISCOS NATURALS: Què són els riscos naturals?

Els riscos naturals són factors ambientals que suposen una amenaça cap a la vida humana, ja que depenent del seu nivell de devastació poden tenir tant efectes lleus com catastròfics.  Aquests riscos poden tenir el seu origen tant climàtic com geològic i, al igual que els ricos volcànics, pot causar una gran quantitat de pèrdues irreversibles.

A la vegada existeix una classificació més gran abans que la dels riscos naturals. Els riscos, en general, es classifiquen en humans o tecnològics, mixtos i naturals.

Els ricsos es divideixen en tres grups:

-Naturals: Originats per la natura i no per l'espècie humana.
-Antròpics: Originats pels humans.
-Induïts: Deriven de les activitats humanes.

Cal remarcar que la dinàmica de la terra genera intercanvis d'energia i matèria. Aquests intercanvis poden ser graduals, és dir, que no afecten, o bé bruscos, els quals poden portar grans desastres.
Per tractar aquest tema hem de ser conscients sobre la diferència que existeix entre el concepte de fenòmen natural i el desastre natural.

Desastre natural: Fenòmen natural que té un alt grau de perillositat i que deriva amb grans pèrdues tant materials com humanes.

Fenòmen natural: Aquests són provocats per la dinàmica dels elements naturals del planeta, així com: la pluja, la neu, els terratrèmols...

• Riscos naturals geològics: Aquests deriven dels processos geològics. Dintre dels geològics trobem també la classificació de riscos geodinàmics tant interns com externs.

Risc natural geològic intern (volcà)

Risc natural geològic extern (inundacions)

• Riscos naturals climàtics o atmosfèrics: Originats per l'activitat o dinàmica climàtica. D'exemple tenim els huracans, les sequeres i les tempestes.

• Riscos naturals còsmics: Són aquells els quals tenen lloc fora del nostre planeta però que repercuteixen greument i suposen una gran amenaça. La caiguda d'un meteorit és un clar exemple de risc natural còsmic.

• Riscos naturals biològics: Es deuen a la intervenció dels éssers vius, com per exemple les epidèmies o les plagues, malalties infeccioses.

• Els riscos antròpics: Provocats per l'home, estem parlant de: conflictes, guerres, accidents de gran impacte que provoquen marees negres o accidents nuclears. Afegint també els incendis forestals ja siguin intencionats o no, per accident o negligències. 

CONSEQÜÈNCIES DELS RISCOS NATURALS

En primer lloc les pèrdues humanes són una de les conseqüències més devastadores quan ha tingut lloc un desastre natural, No només hi ha morts si no que hi ha desapareguts i ferits durant el desastre i posteriorment. El revol general i la impossibilitat de la recuperació immediata d'un país, propicien l'increment d'inconvenients a la vida quotidiana dels ciutadans: fam, pèrdua de les possesions materials i pèrdua de treball. Aquestes pèrdues, com hem esmentat abans no es basen únicament en la vida humana si no que també tenen un fort impacte en l'economia del país afectat. El Katrina, l'huracà que més pèrdues econòmiques va suposar per Estats Units, va superar els 120.000 milions de dòlars.

Sabem doncs que els desastres no només tenen un origen natural, tot i que la naturalesa mateixa sigui la que ens aporti tant de benefici, aquesta mateixa pot arribar a fer malbé tant a l'home com al medi que l'envolta.

A continuació mostrem un video il·lustratiu en el que es poden observar diferents exemples de desastres naturals causats per factors geològics i climàtics:

Els riscos volcànics

ELS RISCOS VOLCÀNICS

Els volcans són imprevisibles i perillosament devastadors. En aquest apartat no solament domostrarem el risc que comporta un volcà si no mètodes efectius i precisos, tot i no ser capaços de prevenir l'erupció, de sobreviure'n a un.

L'activitat volcànica comporta preocupació per part dels habitants que es troben en indrets propers d'on es pot produïr aquesta activitat sísmica. Sorgeix així la necessitat d'adquirir mitjans necessaris per prevenir qualsevol tipus de catàstrofe. La manera de detectar i prevenir els daltabaixos que provoca un volcà són:

Estudi de la sismicitat, ja que a partir del coneixement de la quantitat de sismes produïts en un lloc, es pot detectar si un volcà està a punt o no d'entrar en erupció. 

• Variacions de la temperatura i anomalíes quan el magma puja a la superficie. 
• Les entrades d'aigües termals permet detectar els canvis químics quan el magma es troba en ascensió. 
• Aparició d'esquerdes a l'escorça. 
• Comportament anormal dels animals causat pel desconcert que vibracions produeixen en aquests i que els humans no poden percebre. 
• Tremolor en zones properes a un volcà, aquests tremolors varien d'intensitat (des d'un tremolor considerablement lleu cap a un tremolor brusc) i de freqüència.

ELS VOLCANS

Un volcà és una estructura geològica per la qual emergeix lava (roca fosa) i gasos de l'interior d'un planeta. L'ascens succeeix en erupcions. En acumular-se el material que sorgeix de l'interior es forma una estructura en la superfície que pot formar elevacions.

• Les erupcions volcàniques es donen per ascens de magma a la superfície. Encara que el vulcanisme és més abundant en les plaques divergents i convergents també es dóna a les transformants.
• A les dorsals o zones de rift, el vulcanisme està directament relacionat amb el mecanisme de creació d’escorça.
• A les zones de subducció el vulcanisme està associat a la penetració de la capa litosfèrica oceànica al mantell. És el cas de l'anomenat Cinturó de Foc en l'oceà Pacífic.

Hem trobat interesant de distinguir les diferents parts del volcà, que són:

• Cambra magmàtica: Lloc on s'acumula el magma.  
• Xemeneia: Conducte per on surten a l'exterior els materials volcànics des de la càmera magmàtica.
• Cràter: Orifici de sortida al final de la xemeneia. 
• Con volcànic: Monticle format per l'acumulació dels materials que llança el volcà. En el con principal pot haver petits cons adventicis o paràsits associats a xemeneies secundàries.
• Dic o filó: Es quan es produeix una fractura  en el terreny i ascendeix el magma sense arribar a sortir a l'exterior. En refredar aquest magma dóna lloc a roques filonianes.
• Colada de lava: Rius de lava que surten del cràter.

LOCALITZACIÓ I DISTRIBUCIÓ DELS VOLCANS

ELS RISCOS VOLCÀNICS

La naturalesa dels perills depèn del tipus de volcà i de la seva erupció:

• Fluxos de lava son la manifestació volcànica mes coneguda.
• Fluxos piroclàstics son una barreja de gasos, cendres i roques
• Núvols de cendres contaminen fortament l’aire
• Els lahars son corrents de fang i roques

ELS MATERIALS VOLCÀNICS

Les erupcions expulsen diversos tipus de materials, els quals es poden classificar en:

• Productes líquids o lava: és el magma alliberat de gasos.
• Gasos volcànics: son una barreja d’hidrogen, vapor d’aigua, diòxid de carboni, metà, diòxid de sobre, àcid sulfhídric, àcid clorhídric i clor. 
• Productes sòlids o piroclasts: poden ser cendres, gredes i bombes de midaprogressivament mes gran.

La teoria de la tectònica de plaques explica la distribució de volcans i terratrèmols del planeta. Els moviments de les plaques provoquen: 

• Zones d'acumulació de tensions que s'alliberen en forma de terratrèmols, especialment en els límits entre plaques del tipus convergent.
• Zones de concentració de volcans en límits convergents i divergents.

TIPUS DE VOLCANS

Els volcans es poden classificar de diferents maneres. Segons la forma i la mida del conducte per on surt el magma, els volcans poden ser: 

• Volcans fissurals: la lava surt en enorme quantitat a través d'una fissura de gran longitud. La lava pot arribar a cobrir grans extensions de terreny. A l’Índia són molt freqüents aquests volcans. 
• Volcans puntuals: Són els volcans en què l'efusió es produeix per un punt.

Una altra manera de classificar els volcans és a partir del tipus d'erupció: 

• Tipus Hawaià: És relativament tranquil, i generalment es caracteritzen pels llacs de lava i fluxos de lava extensos que es generen. 
• Tipus Estrombolià: Erupcions, que són de duració limitada, en què els gasos atrapats s'acumulen davall de la lava i són expulsades a l'aire masses de lava i cendres. 
• Tipus Vulcanià: Aquest tipus d'erupció és el més violent perquè la lava més viscosa se solidifica entre les erupcions, i els gasos atrapats, aconsegueixen una alta pressió abans que la lava superior sigui expulsada del cràter. 
• Tipus Plineà: És molt violent; el magma saturat amb gas és expulsat a una gran altura, generant grans volums de cendra. 
• Tipus Peleà: Està caracteritzat per la generació de cendra.

Per últim voldriem plasmar les erupcions més importants al llarg de la nostra història ja que considerem important saber els volcans que van erupcionar causant desastres en el nostre món, com per exemple el Mount St Helens (EEUU), el volcà Krakatoa (Indonèsia), el volcà Pinatubo (Filipines), El Nevado del Ruiz (Colòmbia), el volcà Etna (illa de Sicília), el Mont Pelée (Illa Martinica) i per últim el Mont Vesuvi a Itàlia el qual va eliminar del mapa Pompeia, Herculà i Stabia. 

Mont Vesuvi, Itàlia

Vídeo explicatiu sobre els volcans i la tectònica de plaques. Està narrat per una noia de batxillerat.