Els riscos volcànics

ELS RISCOS VOLCÀNICS

Els volcans són imprevisibles i perillosament devastadors. En aquest apartat no solament domostrarem el risc que comporta un volcà si no mètodes efectius i precisos, tot i no ser capaços de prevenir l'erupció, de sobreviure'n a un.

L'activitat volcànica comporta preocupació per part dels habitants que es troben en indrets propers d'on es pot produïr aquesta activitat sísmica. Sorgeix així la necessitat d'adquirir mitjans necessaris per prevenir qualsevol tipus de catàstrofe. La manera de detectar i prevenir els daltabaixos que provoca un volcà són:

Estudi de la sismicitat, ja que a partir del coneixement de la quantitat de sismes produïts en un lloc, es pot detectar si un volcà està a punt o no d'entrar en erupció. 

• Variacions de la temperatura i anomalíes quan el magma puja a la superficie. 
• Les entrades d'aigües termals permet detectar els canvis químics quan el magma es troba en ascensió. 
• Aparició d'esquerdes a l'escorça. 
• Comportament anormal dels animals causat pel desconcert que vibracions produeixen en aquests i que els humans no poden percebre. 
• Tremolor en zones properes a un volcà, aquests tremolors varien d'intensitat (des d'un tremolor considerablement lleu cap a un tremolor brusc) i de freqüència.

ELS VOLCANS

Un volcà és una estructura geològica per la qual emergeix lava (roca fosa) i gasos de l'interior d'un planeta. L'ascens succeeix en erupcions. En acumular-se el material que sorgeix de l'interior es forma una estructura en la superfície que pot formar elevacions.

• Les erupcions volcàniques es donen per ascens de magma a la superfície. Encara que el vulcanisme és més abundant en les plaques divergents i convergents també es dóna a les transformants.
• A les dorsals o zones de rift, el vulcanisme està directament relacionat amb el mecanisme de creació d’escorça.
• A les zones de subducció el vulcanisme està associat a la penetració de la capa litosfèrica oceànica al mantell. És el cas de l'anomenat Cinturó de Foc en l'oceà Pacífic.

Hem trobat interesant de distinguir les diferents parts del volcà, que són:

• Cambra magmàtica: Lloc on s'acumula el magma.  
• Xemeneia: Conducte per on surten a l'exterior els materials volcànics des de la càmera magmàtica.
• Cràter: Orifici de sortida al final de la xemeneia. 
• Con volcànic: Monticle format per l'acumulació dels materials que llança el volcà. En el con principal pot haver petits cons adventicis o paràsits associats a xemeneies secundàries.
• Dic o filó: Es quan es produeix una fractura  en el terreny i ascendeix el magma sense arribar a sortir a l'exterior. En refredar aquest magma dóna lloc a roques filonianes.
• Colada de lava: Rius de lava que surten del cràter.

LOCALITZACIÓ I DISTRIBUCIÓ DELS VOLCANS

ELS RISCOS VOLCÀNICS

La naturalesa dels perills depèn del tipus de volcà i de la seva erupció:

• Fluxos de lava son la manifestació volcànica mes coneguda.
• Fluxos piroclàstics son una barreja de gasos, cendres i roques
• Núvols de cendres contaminen fortament l’aire
• Els lahars son corrents de fang i roques

ELS MATERIALS VOLCÀNICS

Les erupcions expulsen diversos tipus de materials, els quals es poden classificar en:

• Productes líquids o lava: és el magma alliberat de gasos.
• Gasos volcànics: son una barreja d’hidrogen, vapor d’aigua, diòxid de carboni, metà, diòxid de sobre, àcid sulfhídric, àcid clorhídric i clor. 
• Productes sòlids o piroclasts: poden ser cendres, gredes i bombes de midaprogressivament mes gran.

La teoria de la tectònica de plaques explica la distribució de volcans i terratrèmols del planeta. Els moviments de les plaques provoquen: 

• Zones d'acumulació de tensions que s'alliberen en forma de terratrèmols, especialment en els límits entre plaques del tipus convergent.
• Zones de concentració de volcans en límits convergents i divergents.

TIPUS DE VOLCANS

Els volcans es poden classificar de diferents maneres. Segons la forma i la mida del conducte per on surt el magma, els volcans poden ser: 

• Volcans fissurals: la lava surt en enorme quantitat a través d'una fissura de gran longitud. La lava pot arribar a cobrir grans extensions de terreny. A l’Índia són molt freqüents aquests volcans. 
• Volcans puntuals: Són els volcans en què l'efusió es produeix per un punt.

Una altra manera de classificar els volcans és a partir del tipus d'erupció: 

• Tipus Hawaià: És relativament tranquil, i generalment es caracteritzen pels llacs de lava i fluxos de lava extensos que es generen. 
• Tipus Estrombolià: Erupcions, que són de duració limitada, en què els gasos atrapats s'acumulen davall de la lava i són expulsades a l'aire masses de lava i cendres. 
• Tipus Vulcanià: Aquest tipus d'erupció és el més violent perquè la lava més viscosa se solidifica entre les erupcions, i els gasos atrapats, aconsegueixen una alta pressió abans que la lava superior sigui expulsada del cràter. 
• Tipus Plineà: És molt violent; el magma saturat amb gas és expulsat a una gran altura, generant grans volums de cendra. 
• Tipus Peleà: Està caracteritzat per la generació de cendra.

Per últim voldriem plasmar les erupcions més importants al llarg de la nostra història ja que considerem important saber els volcans que van erupcionar causant desastres en el nostre món, com per exemple el Mount St Helens (EEUU), el volcà Krakatoa (Indonèsia), el volcà Pinatubo (Filipines), El Nevado del Ruiz (Colòmbia), el volcà Etna (illa de Sicília), el Mont Pelée (Illa Martinica) i per últim el Mont Vesuvi a Itàlia el qual va eliminar del mapa Pompeia, Herculà i Stabia. 

Mont Vesuvi, Itàlia

Vídeo explicatiu sobre els volcans i la tectònica de plaques. Està narrat per una noia de batxillerat.