domingo, 26 de abril de 2015

EL CICLE DE L’AIGUA

El video ens explica els estats en que es pot trobar l’aigua a la terra:
-Líquid (aigua)
-Gasós (vapor d’aigua)

El cicle de l’aigua comença amb l’evaporació de l’aigua des de la superfície de l’oceà. A mesura que va pujant, l’aire humitejat es refreda i el vapor es transforma en aigua: és la condensació. Les gotes s’ajunten i formen un núvol. Després, cauen pel seu propi pes: és la precipitació. Si a l’atmosfera fa molt de fred, l’aigua cau com a neu. Si és càlida, cauran gotes de pluja. Una part de l’aigua que arriba a la terra serà aprofitada pels éssers vius, però una altra es colarà pel terreny fins a arribar a un riu, llac o oceà. A aquest fenomen se’l coneix com a vessament. Una altra part de l’aigua es filtrarà a través del sòl, formant capes d’aigua subterrània. Aquest procés és la percolació. Tota aquesta aigua tornarà una altra vegada a l’atmosfera per l’evaporació


ELS DIFERENTS USOS DE L’AIGUA
L’aigua és un recurs fonamental i necessari per a l’ésser humà, és totalment imprescindible i el recurs més utilitzat. Es diu que utilitzem més aigua de la que es deuria utilitzar i gran part la destinem al sector de l’agricultura. L’ésser humà fa un ús excessiu de l’aigua i es calcula que ja ha gastat més de la meitat de l’aigua dolça que hi ha al planeta (aquella que prové de rius i llacs). Tot i que la major part de l’aigua s’utilitza per al rec en els camps, una gran part també es destina a la industria i la menor part va annexada a l’ús domèstic.

Com podem observar a la imatge següent, el percentatge més gran d’aigua es destina a l’agricultura, mentre que l’ús que es dóna a la industria és més limitat i la quantitat que s’utilitza per a la vida quotidiana és la més baixa.
Gràfic circular de l’ús de l’aigua a Catalunya

L’ús de l’aigua també pot variar depenent de la zona geogràfica en la que ens trobem o el desenvolupament d’un país. Per exemple, si ens trobem en un país molt humit, on la pluja és freqüent i pràcticament no hi escassesa de pluges, el percentatge d’utilització d’aigua en l’agricultura és menor.
Una distribució diferent seria la següent:

A continuació tenim la classificació dels usos de l’aigua en el nostre planeta:

   ÚS EN EL SECTOR AGRÍCOLA  I DE RAMADERIA:
La major part de l’aigua extreta dels rius i llacs s’utilitza per al rec dels camps i per l’alimentació dels animals en el cas de la ramaderia, així com per la neteja del habitatge animal.
Rec de camps (agricultura)
Alimentació dels animals (ramaderia)
1     ÚS INDUSTRIAL:
La industria sol necessitar una gran quantitat d’aigua ja que hi ha una gran quantitat de productes que necessiten aigua per a la seva fabricació. Moltes indústries també utilitzen l’aigua per produir electricitat, als tallers i a les àrees de la construcció.

L’aigua per a la fabricació de productes:

L’aigua per a la construcció:

1   ÚS DE L’AIGUA COM A FONT D’ENERGIA: L’aigua s’utilitza per a la producció d’energia elèctrica, hi ha llocs en els que s’aprofita la força de les corrents d’aigua de rius per a moure màquines com els molins d’aigua.

L’aigua per a la producció d’electricitat (energia renovable)

1    ÚS PÚBLIC:  Neteja de carrers, fonts i utilització d’aigua per al rec de parcs i jardins.



 CONSUM DOMÈSTIC: Consum de l’aigua per a la neteja d’aliments, neteja de la casa, higiene personal i el rentat de roba.

Ús per a higiene personal
Ús per a la neteja d’aliments

     L’ÚS DE L’AIGUA COM A VIA DE COMUNICACIÓ:
Utilitzem l’aigua com a mitjà per el que una embarcació passa per tal de transportar ja sigui persones com mercaderies d’un indret a l’altre.



2. ÚS DE L’AIGUA PER ESPORTS I OCI: Utilitzem l’aigua cada cop que anem a la piscina o admirem una Font, així com per practicar esports com natació, waterpolo o l’esquí.




ACTIVITATS




<< Al món cada vegada hi ha menys aigua>>. Discutiu la validesa d’aquesta afirmació.

L’aigua és element, per així anomenar-la, que ens permet fer moltíssimes coses, entre elles: el mateix fet de tenir vida. Aquesta afirmació cada cop es va tornant més i per tant, cada cop més hi ha més falta d’aigua arreu del món. A més, com ho diu en el text, l’aigua no està ben repartida.

Certa a causa d’escalfaments, contaminacions, etc, aquests fets fa que l’aigua vagi desapareixent.

1. Doneu un parell de raons per les quals l’aigua cada vegada adquireix més rellevància en les societats humanes. 

L’aigua cada vegada és més important per a la nostra societat, pel simple fet de que és imprescindible per a la nostra mateixa existència; i no només per a nosaltres sinó per els essers vius en general.

2. Enumereu les propostes que fa el Banc Mundial i exposeu la vostra opinió.

El Banc Mundial proposa:
  • · Una mobilització general
  • · L’ajut dels països desenvolupats
  • · Una gestió més bona dels recursos

Ens sembla bé aquestes propostes ja que entenem que ajudarà a fer bon ús de l’aigua i així, aprofitar i valorar-la el màxim que pugem, ja que, com hem dit abans, sense aigua no hi hauria vida.

martes, 21 de abril de 2015

ELS RISCOS NATURALS: Què són els riscos naturals?

Els riscos naturals són factors ambientals que suposen una amenaça cap a la vida humana, ja que depenent del seu nivell de devastació poden tenir tant efectes lleus com catastròfics.  Aquests riscos poden tenir el seu origen tant climàtic com geològic i, al igual que els ricos volcànics, pot causar una gran quantitat de pèrdues irreversibles.
A la vegada existeix una classificació més gran abans que la dels riscos naturals. Els riscos, en general, es classifiquen en humans o tecnològics, mixtos i naturals.
Els ricsos es divideixen en tres grups:

-Naturals: Originats per la natura i no per l'espècie humana.
-Antròpics: Originats pels humans.
-Induïts: Deriven de les activitats humanes.

Cal remarcar que la dinàmica de la terra genera intercanvis d'energia i matèria. Aquests intercanvis poden ser graduals, és dir, que no afecten, o bé bruscos, els quals poden portar grans desastres.
Per tractar aquest tema hem de ser conscients sobre la diferència que existeix entre el concepte de fenòmen natural i el desastre natural.

Desastre natural: Fenòmen natural que té un alt grau de perillositat i que deriva amb grans pèrdues tant materials com humanes.

Fenòmen natural: Aquests són provocats per la dinàmica dels elements naturals del planeta, així com: la pluja, la neu, els terratrèmols...
  • Riscos naturals geològics: Aquests deriven dels processos geològics. Dintre dels geològics trobem també la classificació de riscos geodinàmics tant interns com externs.
Risc natural geològic intern (volcà)


Risc natural geològic extern (inundacions)


  • Riscos naturals climàtics o atmosfèrics: Originats per l'activitat o dinàmica climàtica. D'exemple tenim els huracans, les sequeres i les tempestes.



  • Riscos naturals còsmics: Són aquells els quals tenen lloc fora del nostre planeta però que repercuteixen greument i suposen una gran amenaça. La caiguda d'un meteorit és un clar exemple de risc natural còsmic.


  • Riscos naturals biològics: Es deuen a la intervenció dels éssers vius, com per exemple les epidèmies o les plagues, malalties infeccioses.


  • Els riscos antròpics: Provocats per l'home, estem parlant de: conflictes, guerres, accidents de gran impacte que provoquen marees negres o accidents nuclears. Afegint també els incendis forestals ja siguin intencionats o no, per accident o negligències. 



CONSEQÜÈNCIES DELS RISCOS NATURALS

En primer lloc les pèrdues humanes són una de les conseqüències més devastadores quan ha tingut lloc un desastre natural, No només hi ha morts si no que hi ha desapareguts i ferits durant el desastre i posteriorment. El revol general i la impossibilitat de la recuperació immediata d'un país, propicien l'increment d'inconvenients a la vida quotidiana dels ciutadans: fam, pèrdua de les possesions materials i pèrdua de treball. Aquestes pèrdues, com hem esmentat abans no es basen únicament en la vida humana si no que també tenen un fort impacte en l'economia del país afectat. El Katrina, l'huracà que més pèrdues econòmiques va suposar per Estats Units, va superar els 120.000 milions de dòlars.
Sabem doncs que els desastres no només tenen un origen natural, tot i que la naturalesa mateixa sigui la que ens aporti tant de benefici, aquesta mateixa pot arribar a fer malbé tant a l'home com al medi que l'envolta.

A continuació mostrem un video il·lustratiu en el que es poden observar diferents exemples de desastres naturals causats per factors geològics i climàtics:




viernes, 17 de abril de 2015

Els riscos volcànics

ELS RISCOS VOLCÀNICS













Els volcans són imprevisibles i perillosament devastadors. En aquest apartat no solament domostrarem el risc que comporta un volcà si no mètodes efectius i precisos, tot i no ser capaços de prevenir l'erupció, de sobreviure'n a un.

L'activitat volcànica comporta preocupació per part dels habitants que es troben en indrets propers d'on es pot produïr aquesta activitat sísmica. Sorgeix així la necessitat d'adquirir mitjans necessaris per prevenir qualsevol tipus de catàstrofe. La manera de detectar i prevenir els daltabaixos que provoca un volcà són:

Estudi de la sismicitat, ja que a partir del coneixement de la quantitat de sismes produïts en un lloc, es pot detectar si un volcà està a punt o no d'entrar en erupció. 

  • Variacions de la temperatura i anomalíes quan el magma puja a la superficie. 
  • Les entrades d'aigües termals permet detectar els canvis químics quan el magma es troba en ascensió. 
  • Aparició d'esquerdes a l'escorça. 
  • Comportament anormal dels animals causat pel desconcert que vibracions produeixen en aquests i que els humans no poden percebre. 
  • Tremolor en zones properes a un volcà, aquests tremolors varien d'intensitat (des d'un tremolor considerablement lleu cap a un tremolor brusc) i de freqüència.

ELS VOLCANS

Un volcà és una estructura geològica per la qual emergeix lava (roca fosa) i gasos de l'interior d'un planeta. L'ascens succeeix en erupcions. En acumular-se el material que sorgeix de l'interior es forma una estructura en la superfície que pot formar elevacions.
  • Les erupcions volcàniques es donen per ascens de magma a la superfície. Encara que el vulcanisme és més abundant en les plaques divergents i convergents també es dóna a les transformants.
  • A les dorsals o zones de rift, el vulcanisme està directament relacionat amb el mecanisme de creació d’escorça.
  • A les zones de subducció el vulcanisme està associat a la penetració de la capa litosfèrica oceànica al mantell. És el cas de l'anomenat Cinturó de Foc en l'oceà Pacífic.

Hem trobat interesant de distinguir les diferents parts del volcà, que són:

  • Cambra magmàtica: Lloc on s'acumula el magma.  
  • Xemeneia: Conducte per on surten a l'exterior els materials volcànics des de la càmera magmàtica.
  • Cràter: Orifici de sortida al final de la xemeneia. 
  • Con volcànic: Monticle format per l'acumulació dels materials que llança el volcà. En el con principal pot haver petits cons adventicis o paràsits associats a xemeneies secundàries.
  • Dic o filó: Es quan es produeix una fractura  en el terreny i ascendeix el magma sense arribar a sortir a l'exterior. En refredar aquest magma dóna lloc a roques filonianes.
  • Colada de lava: Rius de lava que surten del cràter.




LOCALITZACIÓ I DISTRIBUCIÓ DELS VOLCANS



ELS RISCOS VOLCÀNICS

La naturalesa dels perills depèn del tipus de volcà i de la seva erupció:
  • Fluxos de lava son la manifestació volcànica mes coneguda.
  • Fluxos piroclàstics son una barreja de gasos, cendres i roques
  • Núvols de cendres contaminen fortament l’aire
  • Els lahars son corrents de fang i roques

ELS MATERIALS VOLCÀNICS

Les erupcions expulsen diversos tipus de materials, els quals es poden classificar en:
  • Productes líquids o lava: és el magma alliberat de gasos.
  • Gasos volcànics: son una barreja d’hidrogen, vapor d’aigua, diòxid de carboni, metà, diòxid de sobre, àcid sulfhídric, àcid clorhídric i clor. 
  • Productes sòlids o piroclasts: poden ser cendres, gredes i bombes de midaprogressivament mes gran.
La teoria de la tectònica de plaques explica la distribució de volcans i terratrèmols del planeta. Els moviments de les plaques provoquen: 
  • Zones d'acumulació de tensions que s'alliberen en forma de terratrèmols, especialment en els límits entre plaques del tipus convergent.
  • Zones de concentració de volcans en límits convergents i divergents.

TIPUS DE VOLCANS

Els volcans es poden classificar de diferents maneres. Segons la forma i la mida del conducte per on surt el magma, els volcans poden ser: 
  • Volcans fissurals: la lava surt en enorme quantitat a través d'una fissura de gran longitud. La lava pot arribar a cobrir grans extensions de terreny. A l’Índia són molt freqüents aquests volcans. 
  • Volcans puntuals: Són els volcans en què l'efusió es produeix per un punt.

Una altra manera de classificar els volcans és a partir del tipus d'erupció: 
  • Tipus Hawaià: És relativament tranquil, i generalment es caracteritzen pels llacs de lava i fluxos de lava extensos que es generen. 
  • Tipus Estrombolià: Erupcions, que són de duració limitada, en què els gasos atrapats s'acumulen davall de la lava i són expulsades a l'aire masses de lava i cendres. 
  • Tipus Vulcanià: Aquest tipus d'erupció és el més violent perquè la lava més viscosa se solidifica entre les erupcions, i els gasos atrapats, aconsegueixen una alta pressió abans que la lava superior sigui expulsada del cràter. 
  • Tipus Plineà: És molt violent; el magma saturat amb gas és expulsat a una gran altura, generant grans volums de cendra. 
  • Tipus Peleà: Està caracteritzat per la generació de cendra.



Per últim voldriem plasmar les erupcions més importants al llarg de la nostra història ja que considerem important saber els volcans que van erupcionar causant desastres en el nostre món, com per exemple el Mount St Helens (EEUU), el volcà Krakatoa (Indonèsia), el volcà Pinatubo (Filipines), El Nevado del Ruiz (Colòmbia), el volcà Etna (illa de Sicília), el Mont Pelée (Illa Martinica) i per últim el Mont Vesuvi a Itàlia el qual va eliminar del mapa Pompeia, Herculà i Stabia. 

Mont Vesuvi, Itàlia

Vídeo explicatiu sobre els volcans i la tectònica de plaques. Està narrat per una noia de batxillerat